“Si presentes allò que està dins teu, allò que està dins teu et salvarà. Si no presentes allò que està dins teu, allò que no presentis et destruirà”.
Jesús. Evangeli de Tomàs
Tots hem trobat durant la nostra vida situacions que ens paralitzen, on no sabem com reaccionar i que moltes vegades ens desvaloritzem per no haver respost davant un esdeveniment i ens connectem amb la frustració i la ràbia. Però a aquestes situacions tots hi estem exposats i se les anomena Shock.
El shock està al nostre sistema nerviós; és la memòria d’unes experiències desbordants de la nostra infància. En un moment alguna cosa ens connecta amb una emoció tan forta davant de la qual no reaccionem, no diem, no fem, res, ens quedem congelats.
I davant d’aquesta resposta del nostre sistema nerviós, hem de tenir molt d’amor, res d’exigències, ni retrets, ni res que s’assembli. Només amor cap a nosaltres i cap a aquest nen que tothom portem dins nostre que se sent perdut i ningú va recolçar, no el va sostenir, ni li va donar les eines que necessitava.
Per tal de sanar aquest shock necessitem baixar el ritme, no presionar-nos, arrelar-nos en el cos, sentir la nostra sensibilitat (enlloc de taparla, jutjar-la o rebutjar-la). Ara que som adults podem treballar-ho. L’amor incondicional cap a nosaltres és el que ens ajudarà a cuidar-nos i a sostenir-nos en moments de shock. Amor, paciència i vulnerabilitat.

